El Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) ha atès 287 dones entre gener i octubre d’aquest any, una xifra que representa un increment respecte al mateix període de l’any passat, quan es van registrar 261 casos. D’aquest total, 142 són noves usuàries, superant els 120 casos nous detectats el 2022. Segons la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, aquest augment no indica necessàriament un increment de la violència, sinó que respon al treball preventiu que es fa des del servei i altres institucions: “No és perquè hi hagi més violència, sinó per tota la feina que s’està fent amb formacions i amb la implementació de la guia i protocols vigents des del 2018", ha indicat.

Dels 287 casos, 86 corresponen a seguiments iniciats en anys anteriors i 59 són dones que han tornat al servei després d’haver-ne sortit. En relació amb l’edat, el 36% de les dones ateses tenen entre 40 i 51 anys; el 35% entre 28 i 34 anys; el 15% entre 18 i 27 anys, i un 1% són menors de 18 anys. Pel que fa a l’estat civil, el 39% de les dones són solteres, un 27% casades i un 23% separades. En l’àmbit laboral, el 66% estan actives i un 11% estan de baixa, sovint a causa de seqüeles derivades de la violència viscuda: “Aquestes baixes laborals reflecteixen l’impacte directe de la violència patida en la salut de les víctimes”.

LLEGEIX MÉS: Un camí col·lectiu per a l'eliminació de la violència contra les dones

Quant a la tipologia de violència, en tots els casos es registra maltractament psicològic. A més, 163 dones han patit violència física, 137 social, 128 econòmica i 127 ambiental, inclouent aquesta última accions com trencar objectes per intimidar la víctima. Porras ha destacat també els 76 casos de violència vicària, on l’agressor utilitza els fills per fer mal a la mare, i els 64 casos de violència sexual, una xifra que considera infravalorada: “La violència sexual continua sent un tema tabú que costa molt de reconèixer”. A més, també s’han registrat cinc casos de ciberviolència.

Un 52% de les dones no han denunciat, un percentatge similar a altres anys, un fet que sovint està relacionat amb el vincle emocional amb l’agressor: “Per a moltes víctimes, denunciar és complicat perquè mantenen una connexió personal amb el maltractador”, ha explicat Porras, qui també ha mencionat que des del SAVVG no es força les dones a denunciar, sinó que se les informa perquè prenguin la decisió amb coneixement: “El més important és que elles rebin tota la informació per decidir, sense sentir-se pressionades”.

Aquest any, 19 dones han rebut acompanyament jurídic en l’àmbit civil i penal, mentre que 67 han sol·licitat atenció psicològica, incloent 49 nous casos. Tot i que en alguns casos hi ha hagut una espera d’un mes per rebre atenció psicològica, la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat ha assenyalat que les necessitats bàsiques són ateses de manera immediata. Per altra banda, les prestacions econòmiques també han estat un recurs essencial, amb 103 ajuts atorgats per un import total de 156.734 euros, destinats a necessitats bàsiques, activitats extraescolars per als fills o processos de recuperació. En aquest sentit, el servei destaca que molts casos inclouen maltractament econòmic.

Finalment, nou famílies han utilitzat els pisos d’acollida disponibles al país. Mireia Porras i la secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, han subratllat la importància de les formacions per detectar i gestionar casos de violència, tot destacant les accions previstes pel 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, com un codi QR que permetrà identificar si s’és víctima o agressor, i l’augment en el programa de relacions no violentes per a homes: “Fiscalia i Batllia deriven més casos, reforçant així la lluita contra aquesta xacra”. Entre altres iniciatives, el psicòleg Raul Lizana impartirà una xerrada oberta al públic el dia 27 de novembre per posar el focus en l’impacte de la violència sobre els fills i filles de les víctimes.